dilluns, 27 de setembre del 2010

Bordell

Arribo d'un dia i mig de feina a fora i em trobo un tema de nivellàs als blocs amics i anònims.

No sóc consumidor de sexe de pagament, tot i estar a favor que es busqui la millor fórmula per normalitzar-ho tot plegat.

És un tema amb implicacions morals (de senzilles i de dobles), estètiques, comercials, culturals i així seguiriem una estona més. Ergo, és complicadot.

No m'ha agradat que un anunci d'un bordell doni per treure tanta bilis. No el reprodueixo aquí, com sí que han fet altres, ja que em sembla una mica de passarell incloure l'imatge amb tota la informació del local en qüestió. I com a editor del meu bloc, la propaganda me la gestiono jo mateix.

De fet, no m'agrada l'anunci en sí, i em sembla bé que s'hagi fet retirar. La resta és simplement l'excusa per fer-ho servir d'arma llencivola.

Res greu, però res positiu.


La Gran Aventura - Reines from Joan Creus on Vimeo.

diumenge, 26 de setembre del 2010

El Sol i la Lluna inauguren la seva Escola

Un paio (agafat a l'atzar) amb dues amigues, corrent per la nova Escola
Coses que m'agraden del CEIP El Sol i la Lluna:

a) Que el nostre fill hi va feliç
b) Els i les mestres, i tot el personal
c) L'ambient prou sanot de la comunitat de l'Escola
d) L'infraestructura és molt guapa
e) Que el Conseller del meu país, l'Alcalde i la Regidora del meu poble, i la directora de l'Escola la van inaugurar molt bé.
CAnvi d'impressions entre el Conseller i representants de la comunitat educativa de Castellar.

f) Que la tallada de cinta l'hagin fet els gegants que donen nom a l'Escola. I no com diria el President Nuñez, els gegants que porten el nom de l'Escola.


Inauguració CEIP El Sol i la Lluna from Joan Creus on Vimeo.


g) i més coses

dissabte, 11 de setembre del 2010

Festa Major: Dies 0 i 1


L'Esbart Teatral de Castellar ha estat el protagonista destacat i merescut d'aquest inici de Festa Major,

En un discurs excel·lent, la Bet Tena, presidenta de l'ETC, va recollir el dijous la Medalla de la Vila a la magnífica entitat que enguany celebra el seu Centenari, tot i que s'ha documentat activitat teatral de finals de s.XIX a Castellar.

Aquest acte emotiu va comptar amb una molt bona actuació de la Coral Sant Esteve i la Coral Xiribec, que celebren 25è i 20è aniversari enguany.
Personalment, aquest acte de recepció de les entitats de la vila em va semblar que ha trobat el format òptim. Nivell potent amb talent local.

Això em feia presagiar un Pregó ben parit, a càrrec de l'Esbart. Es va repetir encertadament l'audiovisual-resum dels 100 anys que s'havia passat el dia anterior: a part visual feia goig de veure per emotiva/nostàlgica, la part àudio estava bastant mal aconseguida (per la qualitat sonora, no pas per la tria en sí).

El Pregó en sí imagino que deuria voler sintetitzar l'esperit de l'Esbart, modern però amb arrelament a les tradicions, elegant però gamberro, crític, en definitiva, artístic. El guió i la trama no em va semblar gens malament, tot i que recordava en alguns detalls el Pregó de fa un parell d'anys, amb la Montse Germán al capdavant.

Van recórrer, això sí, a recursos que suposadament deuen ser trencadors i d'enfants terribles, si més no quan es fan des dels balcons de la Casa de la Vila, com dir Ajuntafems, dir 'Esbart, putes i maricons', associar l'alcohol amb els diables, parlar dels polítics indestriablament corruptes, les excavadores de Can Bages, L'Actual com a 'panflet', les boles de colors, remarcar les no-visites 'del Montilla', dir 'Pepe i Pepa', i alguna altra figura retòrica en la línia.

En definitiva, un Pregó que recull la sensibilitat d'una part remarcable de l'espectre sociològic de Castellar, cosa sana que es pugui fer amb normalitat i amb alguns €uros de subvenció (lamentablement sempre menys dels necessaris/merescuts).

Com a final de festa, trons i xivarri. Els pares que anavem amb criatures, cap a casa ràpid entre plors i crits, i després feina que s'adormin, entre el so dels timbals i els tambors.

Alegria, que és Festa Major. A gaudir-la tots plegats!

dimarts, 7 de setembre del 2010

Comencem el curs!


Escola Antoni Algueró www.escolaalguero.net ACL from Joan Creus on Vimeo.
Avui és un gran dia. Comença el curs 2010/11.

L'Arian té la sort d'estrenar escola. Inicia P3 amb instal·lacions noves de trinca.

Com a pare, imagino els inconvenients que deu haver suposat estar 3 cursos en mòduls prefabricats/barracons, i felicito a tota la comunitat que forma el CEIP El Sol i la Lluna, els nens i nenes, el claustre docent, la direcció, l'AMPA, les famílies, per la paciència que han tingut i la confiança en que les coses sortirien com es mereixen.

Em farà molta il·lusió acompanyar-lo amb la seva mare en el seu primer dia de cole dels grans. Malauradament no el podré acompanyar massa sovint al matí, perquè haig d'anar a la meva escola ben d'hora.

Immediatament després de deixar-lo, hauré de baixar ràpid a Sant Just per poder fer la Xerrada Inaugural,juntament amb els professors, als i les alumnes dels Cicles Formatius d'aquest any. 5è curs que començo a l'Escola, amb un any carregat de nous projectes i il·lusions per endavant.

Us deixo un vídeo que fusiona aquestes dues realitats...

dissabte, 4 de setembre del 2010

Fira Fora Estocs a Castellar


Demà tornem-hi. De 10:00 a 14:00 a la Plaça d'El Mirador.
Segur que serà una magnífica jornada... i van 10 edicions.

dimecres, 1 de setembre del 2010

Tot torna a començar - Mishima

Doncs jo votaria aquesta. I de llarg. I n'hi falten de molt bons a la llista.

He posat en negreta la part que em sembla magistral. Escolteu-la ( llegiu-la al mateix temps). Feu-vos aquest favor.



Quan d'un cel blau del nord somriguin núvols blancs i bufi el vent i els teus pulmons s'inflin com veles i el sol t'escupi raigs al front.
Quan els pit-rojos i les caderneres, els gaigs, les garces i els mussols refilin a l'uníson una melodia que tens al cap potser comenci a sospitar.
I tothom sap que la sospita és la primera forma de fe que existeix.
Quan recuperis tots els fragments d'aquest naufragi que és la memòria, d'aquests parracs ja no en direm corbates, d'aquesta espelma ja no en direm llum.
Quan de la fosca nit salvatge l'udol dels llops convocant la lluna recorri en calfreds els petits cossos dels vostres fills és que tot torna a començar.
Potser tu mai has tingut un amic imaginari. Potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda. Potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.

I si us ha agradat, vídeo al canto.