diumenge, 21 d’agost del 2011

Del suïcidi i de la lluita per l'èxit social - Houellebecq

Tot esperant que el dia 30 d'agost es publiqui la traducció de 'La carte et le territoire'  (El mapa i el territori), la sisena novel·la del gran Houellebecq, aquests dies m'he entretingut amb 'Intervenciones', una recomanable recopil·lació de textos publicats a revistes entre el 1992 i el 2008.

Algunes de les tesis que defensa al llarg de la seva obra es veu sintetitzada en un parell de respostes a una entrevista realitzada per Jean-Yves Jouannais i Christophe Duchatelet que apareix al llibre:

P - Es evidente que un pesimismo terrible impregna todos tus escritos. ¿Podrías enumerar dos o tres motivos que, en tu opinión, sirvan para rechazar el suicidio?

En 1783, Kant condenó claramente el suicidio en sus fundamentos de la doctrina de la virtud. Dice: "Aniquilar en la propia persona al sujeto de la moralidad es expulsar del mundo, en la medida en que depende de uno mismo, la moralidad". Un argumento que resulta ingenuo, de una inocencia casi patética, como ocurre a menudo con Kant; sin embargo, creo que no hay otro. Lo único que realmente puede mantenernos con vida es el sentido del deber. En concreto, si uno desea responsabilizarse de un deber práctico, se las arregla para que la felicidad de otro dependa de su existencia; por ejemplo, puede intentar educar a un niño, o a falta de niño, comprar un caniche.


P - ¿Puedes hablarnos de esa teoría sociológica según la cual a la lucha por el éxito social propia del capitalismo se suma una lucha mas brutal, mas desleal, en este caso de signo sexual?

Es muy sencillo. Las sociedades animales y humanas establecen diversos sistemas de diferenciación jerárquica, que pueden basarse en el nacimiento (sistema aristocrático), la fortuna , la belleza, la fuerza física, la inteligencia, el talento,… por otra parte, todos estos criterios me parecen igualmente despreciables y los rechazo; la única superioridad que reconozco es la bondad. Actualmente nos movemos en un sistema de dos dimensiones: la atracción erótica y el dinero. El resto, la felicidad e infelicidad de la gente, se deriva de ahí. Para mi no se trata en absoluto de una teoría: es cierto que vivimos en una sociedad simple, así que estas pocas frases bastan para dar una descripción completa.


Per cert, el castellarenc Alfons Freire li ha dedicat obra plàstica: http://www.lactual.cat/cat/downloads2/pdfactual154.pdf
i una ressenya: http://alfonsfreire.wordpress.com/2010/09/29/el-mapa-y-el-territorio-la-nueva-novela-del-nuevo-houellenbeck/

divendres, 19 d’agost del 2011

Zoé i Bunbury - Nada


Zoé y Bunbury - Nada from Tigre Pictures on Vimeo.



Transfusión, mi magia pura para el corazón
Rimel de miel pa corregir la tristeza
Tattoo mental para marcarse la imaginación
Tragos de luz, para alegrarse la vida

Televisión, para borrarse de la transmisión
Revólver sexual, para la ruleta rusa

Y no se tú, ni qué dirás pero no hay nada mucho qué pensar
La oscuridad me acecha incrédula

Nada que pueda perder,
Nada que no pueda hacer,
Algo que te alivie
Algo que me cure

Nada que pueda perder,
Nada que no pueda hacer,
Algo que te alivie
Algo que me cure

(No hay nada que pueda perder
Que no pueda hacer, que no pueda amar, que pueda soñar) 

dissabte, 13 d’agost del 2011

Die Berliner Mauer. 50 anys de l'aixecament del mur

Commemorar els 50 anys de l'aixecament del Mur de la vergonya deu suposar una mescla de record i respecte a les víctimes que van deixar-hi el coll, de criminalització de la DDR i d'assumir que els occidentals som els més purs, més guapos i més demòcrates.

A mi el Mur em recorda Berlin, sóc bastant simple, i Berlin sí que val la pena.

Des d'aquí el meu petit homenatge a la ciutat, la resta de valors no cal escenificar-los artificialment, és suficient  en obrar tenint-los molt en compte.

Un llavors jove castellarenc immortalitzat davant del mural de l'Ignasi Blanch.
Ja fa 10 anys... Juliol 2001, pre-Love Parade - Berlin 

+ info: 


Mitja Marató de Sabadell - 04/09/11 09:00


D'aquí tres setmanes i un dia pretenc córrer la meva primera Mitja Marató, després d'haver provat els 5 i 10 kms amb bones sensacions.

Aquests últims mesos, amb el Sebas sobretot, i l'Ignasi les últimes setmanes, hem anat agafant bon fons i ritme. De fet, l'entrenament tipus (Castellar-La Salut-Castellar, Togores, Colobrers...) ha estat de 3-4 dies a la setmana 12-15 kms) i més d'una pujada a El Puig de la Creu.

Ara només queda enganxar la punta final de resistència i arribar frescos al dia 4.

Si us hi animeu, cliqueu a l'imatge o aquí.

Ens hi trobem.