diumenge, 27 de novembre del 2011

Alumnes a Rotterdam

Porto un parell de setmanes sense postejar, i no és per falta de temes.
Aquesta foto que m'acaben d'enviar des de Rotterdam il·lustra un dels projectes que m'han tingut ocupat/preocupat(poc)  aquestes últimes setmanes.
10 alumnes de Grau Superior de l'Escola que estaran tres setmanes a empreses gràfiques holandeses.
Sento enveja sana cada vegada que deixo algun grup d'alumnes fora. 
L'experiència (curta en relació a un Erasmus, per exemple) els dóna moltíssima confiança i els posa reptes que aquí no tindrien.
Que es puguin defensar en anglès és un dels objectius transversals del projecte.

diumenge, 13 de novembre del 2011

Houellebecq - El mapa i el territori

Imagino que llegir llibres d'autors contemporanis, de qui sovint tenim notícies sobre les seves conductes més o menys extravagants, fan que les lectures arrenquin amb molts prejudicis.

Reconec que llegeixo a Houellebecq o a Murakami (o qualsevol d'aquest pal) des d'una perspectiva propera a la d'un fan(àtic) respecte l'estrella de Rock, i amb una capacitat analítica poc consistent.

Serveixi, doncs, aquesta prèvia per restar valor a l'encesa recomanció que faig que llegiu aquest llibre.

Manté el punt de novel·la d'idees, un punt existencialista però menys, i segueix incidint en el consumisme, la filosofia i la religió.

En sí no són temes massa meritoris com a fons, però el que enganxa del geni francès és la forma.

"- Què és el que defineix un home? Quina és la primera pregunta que se li fa a un home quan vols informar-te del seu estat?  A algunes societats li pregunten primer si està casat, si té fills; a les nostres, se li pregunta en primer lloc per la seva professió. El que defineix en primer lloc a l'home occidental és el lloc que ocupa al procés de producció, i no el seu estatut de reproductor."

Michel Houellebecq, El mapa i el territori (Empúries, 2011)

dijous, 10 de novembre del 2011

11/11/11...That's when the world will end



"11/11/11... That's when the world will end"

Aquesta frase la podria ben bé sentir el Donnie, i segurament moltíssima gent espera l'apocalipsi per demà.

Veure'm com acaba el dia i si demà cal anar a treballar.

Jo compto que sí.



All around me are familiar faces
Worn out places, worn out faces
Bright and early for their daily races
Going nowhere, going nowhere
And their tears are filling up their glasses
No expression, no expression
Hide my head I want to drown my sorrow
No tomorrow, no tomorrow
And I find it kind of funny
I find it kind of sad
The dreams in which I'm dying
Are the best I've ever had
I find it hard to tell you
'Cos I find it hard to take
When people run in circles
It's a very, very
Mad World 
Children waiting for the day they feel good
Happy Birthday, Happy Birthday
Made to feel the way that every child should
Sit and listen, sit and listen
Went to school and I was very nervous
No one knew me, no one knew me
Hello teacher tell me what's my lesson
Look right through me, look right through me

Caleb Ferrer - GO! Barcelona

M'he estrenat amb els fantàstics amics de Go!Barcelona

No ho podia fer amb cap altre: el gran Caleb Ferrer. No dubteu a escoltar-lo. Descàrrega lliure i gratuïta.





Font: GO!Barcelona, Novembre 2011